Ja fa anys,quan encara era jove i anava tot el dia en bicicleta,sense
tenir carnet de conduir.
Doncs les vegades que havia baixat fins a Barna amb la bici.
El que al
arribar a Mollet per la carretera de Lliçà,agafava la carretera de la
Roca fins a Sant Andreu.
Això era al principi,fins que em vaig canviar,i agafava la C17 a
partir de l'Ametlla fins a Barna.
Al començament,com que anava amb la bici de muntanya,trigava hora i
quart,hora i vint per fer els trenta Quilòmetres.
No va ser fins l'any 96,que vaig aconseguir la primera bici de
carretera,o semblant.
Ja que el manillar era de muntanya i les rodes
tot i ser de 700,tenien dibuix i eren més amples.
Va ser anant fins a Mataró,que tenia la tia-àvia que hi vivia.
Que
anava a Mataró també amb la bici,veient les obres de la B-40 en
procés.
Va passar el temps,i la B-40 Granollers Mataró,finalment la van
obrir.
Quan tenint metre, metre i mig d'arcen.
Es veia segura.
Agafant-li afició,va ser quan vaig voler anar a Arenys de mar.
On al
principi arribava fins a Mataró per la B-40,i de allà la carretera de
la costa fins a Arenys.
I una vegada accidentalment,abans d'arribar a Mataró,vaig agafar
l'autopista A-19,Barcelona Girona,per passar el pont,i a la primera
sortida,agafar-la i enllaçar amb la carretera de la costa,i cap a
Arenys.
Ho feia tan al anar com al tornar cap a casa,on al principi comptava
les vegades que havia agafat l'autopista amb la bici.
El que el superar les deu vegades,ja em vaig descomptar.
Ahahaha....ahahaha....ahahaha....!!
I ja era un Vici anar amb la Bici per l'A19 direcció Arenys de Mar.
Tan al anar a Arenys,com al tornar a Santa Eulàlia.
I en bici de carretera de Santa Eulàlia a Barcelona,en una hora!!
PD:Recordo una vagada,tornant de Mataró o Arenys,es va posar a
ploure.I al entrar al túnel,això que paro,i al cap de poc em va
arribar un treballador de la B-40.
Recollint-me i pujant la bici al cotxe,em va dur fins a Granollers.I
acomiadant-se,li vaig dir fins la propera.
Ahahaha....ahahaha....ahahaha....!!
PD2:No recordo quin any va ser del 2000,que amb la colla castellera de
Granollers.
Bem fer Granollers Montserrat en bici.
El més dur:
La baixada de la muntanya.
Vaig acabar amb mal de mans de tan frenar.
Ahahaha....ahahaha....ahahaha....!!
Va ser un frenar continu.
Ahahaha....ahahaha....ahahaha....!!
Sort!!!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada